La moral de PSOE i PP

La de PP i PSOE és una batalla pel poder, però no és tan sols per l’alternança en el poder. L’oposició decibèlica dels populars embosca una necessitat, si és possible, més gran: la de tornar al pla d’igualtat moral amb els socialistes de què els va fer fora el discurs de Pedro Sánchez durant la moció de censura a Mariano Rajoy el maig del 2018. José Luis Ábalos, en nom del partit i a continuació el futur president, van plantejar la seva alternativa en termes ètics. Sánchez va parlar d’“higiene democràtica”, d’“exemplaritat”, d’“una època de la qual cal girar full”, de “la inqüestionable força moral” de la moció i d’“un temps per rearmar moralment l’Estat social i democràtic de dret”.

L’Audiència Nacional havia argumentat sobre el cas Gürtel que el PP disposava d’una estructura de comptabilitat i finançament il·legal paral·lela que ajudava a establir “un sistema genuí i efectiu de corrupció institucional a través de la manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local”. La sentència va permetre a Sánchez assenyalar “més de 900 càrrecs públics imputats per corrupció, incloent presidents de diputació, diputats, senadors, consellers autonòmics i alcaldes”, quinze exministres i nou expresidents autonòmics, investigats, processats o empresonats.

Molts ciutadans fa temps que han arribat a la conclusió que uns i altres són iguals

El líder del PP intervé des del seu escó, en una sessió de control al Govern en el Congrés

Dani Duch

Ábalos i Sánchez, contraposant aquestes pràctiques de corrupció —reals i suposades— a “un petit gran exèrcit” de servidors públics i a la resta de diputats, van situar els populars, en el seu conjunt, en un pla diferent. Més enllà de la polarització partidista i del no-reconeixement de la geometria parlamentària de les generals del 2023 que va possibilitar al PSOE, malgrat no guanyar, continuar al govern, des d’aleshores el PP ha mantingut una cursa desmesurada per rescabalar-se de la imatge d’un president descavalcat.

El Congrés el va fer fora perquè, en paraules de Sánchez, Rajoy era algú que s’estimava més “refugiar-se a la trinxera d’un càrrec” que ocupava “des de la solitud del grup parlamentari que el sostenia”. I que no es donava “per al·ludit, malgrat la censura més o menys explícita que tots els grups polítics de la Cambra, excepte un”. Gairebé vuit anys després, els populars han aconseguit que aquestes paraules avui es puguin aplicar al president actual. Però amb el temps han deixat de contraposar polítiques, per cridar cada vegada més alt. Perquè el seu objectiu últim no acaba amb tornar a la Moncloa, sinó que inclou superar el discurs ètic.

En l’última sessió de control a l’Executiu, Alberto Núñez Feijóo va etzibar a Pedro Sánchez amb relació a les denúncies d’assetjament sexual de càrrecs socialistes: “Vostè no és millor que ells, vostè és un d’ells”. El líder popular va estar a punt de tancar el cercle. Li va faltar dir: “Vostès no són millors que nosaltres, són com nosaltres”. Una conclusió a la qualque molts ciutadans fa temps que han arribat. Quan els uns i els altres deixin d’assumir-se millors, la moral cedirà espai a la política.